RESUMO
FONAMENT: Donat l'augment en la prevalença de malalties que amenacen o limiten la vida, resulta cada vegada més necessari tenir coneixements d'atenció pal·liativa, incloent-hi també la sedació pal·liativa (SP), per al tractament dels símptomes refractaris. OBJECTIU: Saber quin és el coneixement, la formació I les necessitats que tenen els pediatres hospitalaris sobre l'SP. MÈTODE: Estudi transversal dut a terme a partir de les respostes d'un qüestionari en línia (Google Forms) distribuït a pediatres de nou hospitals de Catalunya. RESULTATS: S'han obtingut 176 respostes. Pel que fa a la legalitat dels procediments, el 88,6% creia que l'SP era legal a Espanya I el 98,3% que l'eutanàsia no ho era. Respecte al consentiment informat, el 57,4% afirmava que per a l'SP se'n requereix un que pot ser verbal I ha de constar en la història clínica. L'SP havia estat pautada alguna vegada pel 66,5% dels enquestats. El midazolam era el fàrmac més utilitzat (65,9%), tot I que el 56,1% creia que el sedant d'elecció era la morfina. En cas de refractarietat, els símptomes no físics no eren considerats tributaris d'SP per al 30,7% I el 66,5% creia que hauria de ser possible l'objecció de consciència. Quant a la formació, el 83% creia que en tenia insuficient o molt poca en l'àmbit de l'SP I el 91,5% estava interessat a rebre'n més. CONCLUSIONS: L'estudi suggereix que els pediatres hospitalaris necessiten més coneixements I experiència en l'àmbit de l'SP. Calen programes de formació específics I una reflexió profunda sobre quins coneixements han de tenir els pediatres dels hospitals, independentment de la seva especialitat
FUNDAMENTO: Dado el aumento en la prevalencia de enfermedades que amenazan o limitan la vida, resulta cada vez más necesario tener conocimientos en atención paliativa, incluyendo también la sedación paliativa (SP), para el tratamiento de los síntomas refractarios. OBJETIVO: Saber cuál es el conocimiento, la formación y las necesidades que tienen los pediatras hospitalarios sobre la SP. MÉTODO: Estudio transversal realizado a partir de las respuestas de un cuestionario online (Google Forms) distribuido a pediatras de nueve hospitales de Cataluña. RESULTADOS: Se han obtenido 176 respuestas. En cuanto a la legalidad de los procedimientos, el 88,6% creía que la SP era legal en España y el 98,3% que la eutanasia no lo era. Respecto al consentimiento informado, el 57,4% afirmaba que para la SP se requiere de él, y que puede ser verbal y debe constar en la historia clínica. La SP había sido pautada alguna vez por el 66,5% de los encuestados. El midazolam era el fármaco más utilizado (65,9%), aunque el 56,1% creía que el sedante de elección era la morfina. En caso de refractariedad, los síntomas no físicos no eran considerados tributarios de SP por el 30,7% y el 66,5% creía que debería ser posible la objeción de conciencia. En cuanto a la formación, el 83% creía que tenía insuficiente o muy poca en el ámbito de la SP y el 91,5% estaba interesado en recibir más. CONCLUSIONES: El estudio sugiere que los pediatras hospitalarios necesitan más conocimientos y experiencia en el ámbito de la SP. Hacen falta programas de formación específicos y una profunda reflexión sobre qué conocimientos deben tener los pediatras de los hospitales, independientemente de su especialidad
BACKGROUND: Given the increasing prevalence of life-threatening or life-limiting diseases, palliative care is increasingly needed, including palliative sedation (PS), for the treatment of refractory symptoms. OBJECTIVE: To assess the knowledge, training and needs of hospital pediatricians about PS. METHOD: Cross-sectional study based on the answers of an online questionnaire (Google Forms) distributed to pediatricians in 9 hospitals in Catalonia. RESULTS: 176 responses were obtained. Regarding the legality of the procedures, 88.6% believed that the PS was legal in Spain and 98.3% that euthanasia was not. Regarding informed consent (IC), 57.4% stated that for PS, IC is required and that it can be verbal and must be recorded in the medical record. PS had been prescribed by 66.5% of the respondents. Midazolam was the most widely used drug (65.9%), although 56.1% believed that the sedative of choice was morphine. In the case of refractoriness, the non-physical symptoms were not considered tributary of PS by 30.7% of respondents, and 66.5% believed that conscientious objection should be possible. In terms of training, 83% believed that they had insufficient or very little training in the area of PS and 91.5% were interested in receiving more. CONCLUSIONS: The study suggests that hospital pediatricians need more knowledge and experience in the field of PS. A thorough reflection is needed on what knowledge pediatricians in hospitals need to have and the specific training programs that are needed, regardless of their specialty
